El passat dijous 11 de desembre de 2025 va tenir un tast diferent i molt especial. No es feia en l’emplaçament habitual, a l’aula ESVICC, sinó que ens vam desplaçar fins al Celler Collbaix, al camí de Rajadell km. 3 a Manresa.
A l’arribar al celler, una vintena de persones vam veure una taula parada. Vam penjar les jaquetes en un penjador i vam escoltar les explicacions d’en Josep Maria Claret, un dels dos socis del celler, que ens va explicar la història del celler i el seu creixement. Quan creiem que ens havíem d’entaular, ens van fer agafar les jaquetes i baixar cap al celler. Allà ens esperava una sala plena de tines amb vins que reposaven i esperaven el seu moment. I va ser aquí on vam començar a tastar els diferents tipus de vins i la seva evolució. Vam començar amb un picapoll jove, amb molta acidesa, amb mares en suspensió, un vi amb molta força però que encara ha de reposar. Vam seguir amb dos picapolls més reposats però que encara havien de fer camí per arribar a l’ampolla. Vam provar una malvasia blanca roja. En Josep Maria ens va explicar que eren pròpies del Pla de Bages, tant aquestes com la malvasia manresana. Després vam passar al vi negre on vam provar un mandó, varietat, com el Picapoll, típica del Pla de Bages, que reposava en una tina de fang. Ha d’estar- hi durant sis mesos però hi eren des de l’octubre. En aquesta sala, doncs, havíem pogut assaborir vins en construcció, vins que estan en procés cap a la seva esplendor.
Provats els vins en tines, vam passar a una sala plena de botes. Allà vam tastar un vi bullit, un vi dolç amb gust a mel que estava en bota des de 2015. Un vi que a en Josep Maria li recordava la seva infantesa.
El recorregut desembocava a la sala on havíem anat al principi. Allà vam seure, vam assaborir un assortit d’embotits i ens van presentar vins embotellats. El primer va ser el Raw, un picapoll molt equilibrat en boca, que es veia que havia fet tot el recorregut que abans havíem tastat. El segon fou un singular d’àmfora, un blanc ecològic amb molt cos i sabor. El tercer tast fou el mateix singular en negre. I l’últim va ser la sorpresa i la primícia. Vam tastar un vi negre que en breu serà designat com a vi de finca qualificada, una distinció superior al DOP que el tenen molts pocs vins a Catalunya i que reconeix que any rere any s’elabora igual i de manera excel·lent.
D’aquesta manera, acabava un tast molt especial on vam poder veure i tastar in situ l’elaboració i evolució dels diferents vins.